1 Novembre 2019. Teatre Akadèmia. «HAMLET» de William Shakespeare
DE QUÈ VA HAMLET ?
El fantasma del pare
Horaci, amic de Hamlet, príncep hereu de Dinamarca, l’informa de que ha vist el fantasma del seu pare, el rei mort.
El germà del rei mort, Claudi, és el nou rei i s’ha casat amb Gertrudis, mare de Hamlet i vídua del rei. El príncep Hamlet está trist per la mort del seu pare i el casament de la seva mare vídua.
A la nit, Hamlet acompanya Horaci, per veure el fantasma del seu pare. Aquest li conta com fou assassinat pel seu germà, que l’ enganyava amb la reina. L’ exhorta a la venjança.
Ofèlia, amor de Hamlet
El cortesà Poloni, camarlenc de la cort, té una filla, Ofèlia, amb la que Hamlet festeja. Poloni i el seu fill Laertes no veuen aquesta relació amb bons ulls. Però alguna cosa ha canviat en Hamlet.
Al seu famós monòleg, Hamlet planteja molts dels temes típics del teatre barroc. El ser, la vida, la mort, la venjança, la virtut i el vici, la cobardia.
El príncep es troba amb Ofèlia. Li explica que està decebut de l’amor i del que poden esdevenir les persones. Li aconsella que no tingui fills ni es casi. Ella està per la tristesa de Hamlet.
Representació de l’assassinat del pare
Hamlet es pregunta si el fantasma que li ha parlat és una trampa del dimoni, per fer-li fer una cosa que mai faria. Per saber la veritat, fa servir una colla de comediants que arriba a la cort. Els fa representar una obra, que modifica, per què s’assembli al que li ha explicat l’espectre. Ell i Horaci vigilaran les cares que posen el rei Claudi i la seva mare, la reina Gertrudis, en veure-ho.
Rei i reina queden clarament delatats. Claudi confirma que Hamlet és un perill per a ell.
Hamlet es troba el rei Claudi sol, en actitud de pregar. No el vol matar així: li estalviaria la condemna eterna. Hamlet decideix matar Claudi, quan no pugui purificar els seus pecats.
Hamlet mata el pare d’ Ofèlia
Poloni proposa al rei, vigilar la conversa que Hamlet ha de tenir amb la seva mare. Poloni, amagat darrere un tapís, en un moment xiscla, i Hamlet el traspassa amb la seva espasa. Descobreix que ha matat el pare d’Ofèlia, se l’emporta i l’amaga.
El viatge a Anglaterra
Claudi, cansat de les bogeries de Hamlet, l’ envia a Anglaterra. Fa que uns amics del príncep l’ acompanyin amb una carta segellada per al rei anglès sol·licitant que Hamlet sigui executat. Hamlet ho descobreix, fa que els matin a ells i torna a Dinamarca.
Ofèlia perd la raó per la mort del seu pare i el distanciament de Hamlet. Canta frases que els altres no comprenen, reparteix herbes i flors que simbolitzen la hipocresia, l’adulació, etc. Puja a un arbre per a penjar-hi flors, cau al riu i s’hi ofega.
Claudi informa Laertes que el seu pare Poloni ha estat assassinat per Hamlet. Li proposa venjar-lo tendint-li una trampa: en un combat d’esgrima, posant un verí a l’espasa de Laertes, de manera que qualsevol raspadura mataria Hamlet. Si Hamlet, sufocat, demana beure, li donaran vi enverinat. Laertes accepta.
El cementiri
Dos enterramorts caven tombes al cementiri. Parlen de la desigualtat de les classes socials, la hipocresia del clergat i la vida i la mort. Al final, tothom és igual, ossos com els que ells troben.
Hamlet i el seu amic Horaci entren al cementiri i troben el enterramorts jugant amb calaveres, una d’aquestes és d’un bufó que havia jugat amb Hamlet quan era petit. Ocasió que fa pensar a Hamlet en la fragilitat de la vida.
L’enterramorts explica als dos homes, sense saber qui són, que es diu que el príncep Hamlet és boig i que per això l’han enviat a Anglaterra.
Es troben amb el funeral d’Ofèlia. Laertes i Hamlet competeixen per qui dels dos té més dolor.
El combat d’ esgrima
El rei convoca la cort a l’aposta d’esgrima, com un entreteniment festiu. Laertes i Hamlet, lluiten i tots dos resulten punxats amb l’espasa enverinada. La reina beu per accident el vi enverinat destinat a Hamlet. Aquest encara té minuts de vida i mata Claudi.
ELS TEMES
El teatre barroc
Obra de teatre barroca, combina l’acció tràgica i elements còmics i juga amb la similitud entre realitat i aparença, i fa present la mort, en tot moment.
Els monòlegs shakespearians
Els personatges es mostren als seus monòlegs, on expliquen els seus problemes i anticipen accions futures. És una tragèdia més reflexiva que d’acció, a pesar dels esdeveniments que tenen lloc. A través dels monòlegs, l’espectador aprèn el motius de Hamlet i dels passos que va donant.
Els dubtes
Hamlet encarna el dubte entre l’amor a la seva mare i la lleialtat al pare, entre la por i el deure de venjar el rei, entre l’amor i les obligacions.
L’obra està plena de canvis i irregularitats en les accions dels personatges, especialment Hamlet. Aquest dubta entre la inacció i la més brutal acció: matar. Amb aquests canvis, Shakespeare crea un un ambient de confusió i de dualitat psicològica dels personatges.
Llenguatge
El llenguatge de Hamlet i de la gent de la cort és elaborat, ocurrent: cortesà. A vegades, retòric. En canvi, Horaci, els guardians o el actors o els enterradors tenen un llenguatge simple.
Hamlet és el que fa servir metàfores més elaborades, al mateix temps que utilitza jocs de paraules i el doble sentit de paraules i expressions. A mesura que avança l’ obra, en canvi, és més directe, fins a ser cruel.
Filosofia
Les idees filosòfiques darrera de HAMLET tenen molt a veure amb les dels Assajos del francès Michel de Montaigne, contemporani de Shakespeare.
Hamlet exposa idees relativistes i escèptiques. Sostè que res és real, excepte a la ment de l’ individu. No hi han veritats absolutes.
Religió
Hamlet va ser escrit als inicis de la Reforma a Anglaterra. Potser per això té connotacions encara catòliques i referències protestants.
Les referències al purgatori, al penediment de darrera hora, als ritus mortuoris són catòlics. Les al·lusions al lliure albir, a la culpa, són protestants.
BLOG DE SANTIAGO NADAL 