Renaixement

POLLAIUOLO, BOTICELLI Y «Q» DEL MI6 BRITÁNICO

Sir Thomas Merton, el famoso coleccionista de arte y «connoisseur» del Renacimiento italiano fue también el primer «Q» del MI6 (Servicio Secreto) británico. Lo he descubierto, gracias a Vincent deLuise. Merton (1888 – 1969) fue físico e inventor de profesión, y un gran experto en pintura del Renacimiento. 

MERTON, INVESTIGADOR Y «ESPÍA»

Investigador de espectroscopia y “espía”. 1913 – 1918

John Merton. Sir Thomas Merton. 1960. National Portrait Gallery

Merton inició su carrera científica, en 1913, estudiando espectroscopia, primero en la Universidad de Oxford y después en el King ‘s College de Londres. 

Durante la Primera Guerra Mundial, siguió su actividad investigadora, trabajando para el Servicio Secreto. Se hicieron famosos su identificación de la tinta secreta que usaban los espías alemanes y su invención de un nuevo tipo de escritura secreta. 

Rejillas de difracción 

Después de la guerra, Merton volvió a su actividad investigadora “civil” universitaria. A partir de 1928, trabajó en rejillas de difracción. Así se crearon espectrómetros infrarrojos baratos de alto poder de resolución para la investigación y la industria.

Experimentos con rayos catódicos

La vida del Profesor Merton cambió con la Segunda Guerra Mundial. 

Llevaba años trabajando en rayos catódicos, por mera afición. Sus descubrimientos fueron aplicados a la creación del radar, en los años 30, especialmente a partir del principio de la Segunda Guerra Mundial. Gracias a sus invenciones, los radares fueron una defensa muy eficaz frente a los aviones alemanes que intentaban bombardear el Reino Unido.

También desarrolló otros inventos muy utilizados en la defensa de su país, frente a los ataques nazis. 

MERTON, COLECCIONISTA DE ARTE Y EXPERTO EN EL RENACIMIENTO

Stubbings House. 1765. Sede de la colección de Merton, durante su vida

Merton era un apasionado coleccionista de arte, desde joven. Experto conocedor del Renacimiento italiano, amasó una notable colección de cuadros del período entre 1450 y 1520. 

Al desarrollar su colección, Sir Thomas siguió sus propios intereses y gustos personales. La colección era muy homogénea: la mayoría de sus obras eran del período de 1450 a 1520. Dio preferencia a los retratos sobre los paisajes; y, entre los retratos, a los que transmitían una idea muy clara de la vida, el gusto y el color de su época.

Veintidós de las obras de Sir Thomas eran italianas y diez de las escuelas del Norte de Europa. Sir Thomas tenía su colección en Stubbings House, su residencia cerca de Londres. A su muerte, se desperdigó.

Tesorero de la Royal Society y patrono de la National Gallery

De 1939 a 1956, Merton fue tesorero de la Royal Society, donde su conocimiento y experiencia empresarial fueron de gran ayuda. 

Desde 1944 hasta su muerte, fue miembro del consejo asesor y patrono de la National Gallery.

En la colección de pinturas de Sir Thomas Merton, destacaban dos retratos, con muchos elementos parecidos: un Pollaiuolo y un Botticelli.

POLLAIUOLO. RETRATO DE JOVEN 

Piero del Pollaiuolo pintó este “Retrato de un Joven” hacia 1460. Se desconoce la identidad del joven. En esa época, se pusieron de moda los retratos aislados de hombres y mujeres, inspirados en las esculturas renacentistas de busto entero. 

La figura humana estaba dejando de ser un simple adorno, como las multitudes pintadas en los frescos o los donantes en los retablos. Se empezaba a buscar el parecido individual en pinturas pensadas para colgar en las paredes de las habitaciones privadas de los palacios de burgueses y aristócratas. 

Algunos retratos se pintaban, con ocasión de un matrimonio o muerte de un miembro importante de una familia. Otros eran prendas de amistad o matrimonio o regalos entre socios. 

Este retrato de Pollaiuolo parece destacar la importancia de la familia del joven. Impasible y en una pose sencilla, el joven está ricamente vestido. Su pose y forma de vestir quieren sugerir que tiene una alta posición social. 

Está mirando al espectador, de cara, no de perfil. Su busto y brazos evocan las esculturas renacentistas en mármol, de moda entonces. Al fondo, un cielo con distintos tonos de azul, cruzado por nubes que flotan. Pollaiuolo muestra su interés por la textura de lo que representa la pintura.  

BOTTICELLI. RETRATO DE UN JOVEN SOSTENIENDO UN MEDALLÓN 

Sandro Botticelli pintó su “Retrato de un Joven sosteniendo un medallón” pocos años después, en 1480.  

Se desconoce la identidad del personaje del retrato, pero los críticos sugieren que podría ser alguien de la familia Medici, ya que Lorenzo de Medici fue el principal benefactor de Botticelli. La figura del santo barbudo en el medallón se añadió después.

El retrato de perfil o de medio lado estaba de moda en la Italia del tiempo de Botticelli. Era una evolución natural de la escultura de busto, a su vez, inspirada en las medallas que retrataban a un noble o un condottiero, con claros antecedentes en las monedas romanas. 

La pintura pretende representar los ideales de belleza de la alta sociedad florentina del Renacimiento. La túnica del joven es de una calidad sencilla y fina con un color azul poco frecuente raro en la época. 

El joven está retratado frente al marco de una ventana en que se plasman planos de color. El marco interior es gris, con tonos entre azulados y gris oscuro. Un dedo del joven, que sostiene el medallón, descansa sobre una franja gris en la parte inferior de la pintura. La posición de la mano crea la ilusión de que el medallón sobresale del cuadro.

PER LA SERRALADA DE MARINA. NATURA, GÒTIC I RENAIXEMENT (1). LA SERRA. TORRE PALLARESA

Abans i després de l’ Estiu de 2021, hem fet vàries excursions per la Serralada de Marina, una de les cadenes muntanyoses de la Serralada Litoral. S’estén entre la costa marina i la plana del Vallès. S’ alça abruptament, amb una altitud màxima que no passa dels 600 metres. 

La Serralada de Marina, és rica en arbres de vegetació mediterrània. Alzina i pi són els arbres més abundants, barrejats amb zones d’estepa.

El vessant que mira al mar combina estepes i arbres mediterranis: garrigues, alzines i pins. Al vessant del Besòs, que no hem vist, hi ha arbres de ribera: verns, avellaners i roures. 

A les rambles de la Serralada, es troben l’ aloc i el magraner. 

TORRE PALLARESA

La Torre Pallaresa està  al municipi de Santa Coloma de Gramenet. S’aixeca, aïllada, a la vall de Carcerenya, prop de la depressió del Riu Besòs. S’hi arriba per una pista des de Santa Coloma. La Serra de Sant Jeroni separava les seves terres de les del Monestir de la Murtra.

Història

A inicis del segle XV, el mas era del cavaller Jaume Pallarès. El 1520 adquirí la torre el bisbe de Barcelona, Joan de Cardona. Un altre Cardona, també bisbe de Barcelona, va transformar l’edifici en un gran casal renaixentista al S XVI.

El S XVII, passà a ser propietat de la família del famós Bisbe Caçador que la posseí per espai de tres-cents anys. El 1867 l’adquirí el fabricant Albert Coll. Encara està en mans particulars.  

L’ edifici

L’edifici actual és una remodelació renaixentista del S.XVI sobre un edifici anterior. 

Per emmarcar el cos es van construir dues torres desiguals, amb galeria d’ arcs. A la torre de l’esquerra, de cinc pisos, dues finestres amb els retrats de Carles V i Isabel de Portugal.

El cos central fou ampliat i acabat amb una galeria d’arcs.

La façana principal és un bon exemple d’ arquitectura renaixentista. Finestres, bustos, medallons i grutescos. El portal d’accés també es renaixentista: pilastres i capitells, volutes, frontó clàssic. Recorda la Casa de l’Ardiaca de Barcelona.

L’edifici té un pati interior, “a la catalana”, amb una gran escala descoberta que condueix al pis superior i un pòrtic al fons, d’arcs i columnes.

Envolten la torre jardins.