Amb la crisi del Co-Vid i l’ Estat d’ Alarma, s’ han suspés els concerts de l’ Auditori de Barcelona, com a tot arreu. Aquest ha estat el quart concert que ens hem perdut; estava previst pel 23 Maig 2020. BARBER i SIBELIUS. Amb la violista Esther Yoo i l’ OBC, dirigida per Michal Nesterowicz.
SAMUEL BARBER. CONCERT PER A VIOLÍ I ORQUESTRA
Samuel Barber va escriure el seu Concert per a Violí i Orquestra, Op. 14
el 1939.
L’ empresari estadounidenc Samuel Fels va encarregar a Barber un concert pel seu fill adoptat, el violinista Iso Briselli. Compositor, violinista i mecenes varen tenir moltes discussions, sobre el preu i la dificultat del concert.
El moviments són: Allegro; Andante; Presto en moto perpetuo.
El to íntim i camerístic del concert es reflecteix en la seva limitada instrumentació: fusta reduida, dos corns, dues trompetes, percussió i piano.
Els dos primers moviments del concert contrasten pel seu lirisme tranquil amb el nivell de dissonància i el ritme frenètic del final.
El primer moviment s’obre amb el violí solista presentant un primer tema líric. Una música melòdica i trista es desplega, especialment, en el clarinet. El moviment es desenvolupa en el lirisme del solista.
El segon moviment és presentat per l’ oboè; té jocs entre el violí solista i l’oboè, i paratges foscos i introspectius. El Presto final parteix d’un ritme irregular i una textura dissonant; el perpetuum mobile del violí exigeix un solista realment virtuós.
JAN SIBELIUS. SIMFONIA NÚM. 1
La Simfonia Núm. 1 en Mi menor, Op. 39 va ser composta per Jan Sibelius el 1898. Va ser estrenada a Helsinki, amb l’ orquestra dirigida pel mateix compositor.
A diferència de les altres simfonies o del famós poema simfònic «Finlàndia», no utilitza el metall tan intensivament. El lirisme i l’ús limitat dels metalls evidencien l’inspiració en Txaikovski i Brahms.
S’estructura en els quatre moviments tradicionals: Andante ma non troppo – Allegro energico; Andante (ma non troppo lento); Scherzo; Finale: Allegro.
L’obra és grandiosa i romàntica, a pesar del seu ritme ràpid.
La Simfonia es caracteritza per l’ús de «solos» dels instruments de corda i els de vent de fusta. El primer moviment s’obre amb un llarg «solo» de clarinet, sobre redoble de timbals. Els següents moviments inclouen solos de violí, viola, violoncel.
El segon moviment lent comença amb un tema tràgic, que es desenvolupa en passatges llargs i furiosos, però acaba de forma calmada. El tercer moviment és ràpid, però no lleuger, sino ple de protestes.
En el moviment Finale, les cordes tornen al tema del primer moviment, en clau seriosa i emotiva. Acaba amb un fortíssimo de cordes i vent.
BLOG DE SANTIAGO NADAL 