Quintets de vent de Barber, Mozart, Poulenc, Beethoven. Els varem sentir a casa. El concert de Solistes de l’Orquestra del Festival de Lucerna previst pel 16 Octubre 2019 es va cancel.lar per força major. Una manifestació als voltants de L’Auditori feia impossible garantir accessos i desenvolupament. L’ hem sentit a casa aquest cap de setmana.
S. BARBER: Summer Music. Op. 31
La rapsòdica i lànguida Summer Music, és única obra per a formació de vent del nord-americà Samuel Barber. Va ser estrenada el 1956.
Summer Music dóna oportunitats de lluïment a cada un dels cinc instruments de vent: flauta, oboè, fagot, clarinet i trompa. El Quintet té un sol moviment. Passa per moments lirics i lents i d’ altres enèrgics i contrapuntístics.
Comença “lent i indolent” amb reminiscències de blues, inspirat en Gershwin. Segueix amb moments més durs i dissonants, que recorden Stravinsky. Torna després l’ ambient “blues” del començament.
MOZART: Quintet per a Piano i Vent en Mi Bemoll Major. K. 452
MOZART va escriure el seu El Quintet per a Piano i Vent el 1784. Està escrit per un Quintet de piano, oboè, clarinet, trompa i fagot. Té tres moviments: Largo – Allegro moderato; Larghetto; Allegretto.
El primer moviment és un diàleg entre els instruments: els temes passen d’un a l’ altre. Habitualment el piano introdueix el tema.
El segon moviment és característic dels segons moviments de Mozart: suau i lleuger.
El tercer moviment té la forma de molts últims moviments dels concerts per a piano de Mozart.
POULENC: Sextet per a Piano i Vent. Op. 100
El Sextet per a Quintet de Vent (flauta, oboè, clarinet, fagot i trompa) i Piano de Francis Poulenc és una de les seves obres més populars. Està plena d’humor i, al temps, d’ emotivitat. Va ser escrita el 1932 i revissada el 1939.
L’ obra té tres moviments: Allegro vivace; Divertimento: Andantino; Finale: Prestissimo.
El primer moviment comença amb escales ascendents de tots els instruments. Segueix amb una enèrgica secció inspirada en música de jazz i segueix amb ritmes de blues protagonitzats pel fagot.
El segon moviment, d’ inspiració clàssica, és una paròdia del moviments lents mozartians.
El final comença amb música d’ estil d’ Offenbah. Té influències de jazz i ragtime. Acaba en música inspirada en Ravel.
BEETHOVEN: Quintet per a Piano i Vent en Mi Bemoll Major. Op. 16
El jove Beethoven va inspirar-se en el Quintet de Mozart. Copià la instrumentació, la tonalitat (MI Bemoll Major) i el disseny formal; i el paper gairebé solista del piano.
El Quintet per a Piano i Vent (oboè, clarinet, trompa, fagot) va ser composat per Beethoven l’any 1796.
Els tres moviments són: Grave – Allegro ma non troppo; Andante cantabile; Rondo: Allegro ma non troppo.
El Quintet va ser estrenat el 1797 a Viena pel famós Quartet Schuppanzigh, que va estrenar moltes obres de Beethoven, i el mateix compositor al piano. Beethoven va começar la seva carrera i la seva fama com un gran pianista.
Les obres de joventut de Beethoven ja mostren el seu estil abrupte i nerviós, que supera el classicisme de Haydn i Mozart. Beethoven planteja la obra com un repte al Quintet de Mozart.
El Quintet comença amb una lenta introducció clàssica, trencada per les intervencions solistes del piano. El segon moviment, andante, d’ inspiració neoclàssica, mostra els novedosos sentiments romàntics de Beethoven. El final, especialment ràpid, té alguna cosa d’ opera buffa.
BLOG DE SANTIAGO NADAL 