9 Juny 2018. Teatre Romea. ÊDIP REI, de SÒFOCLES. Direcció d’ Oriol Broggi. Amb Julio Manrique.
SÒFOCLES (496 – 406) és el segon en el temps dels grans tràgics clàssics grecs, després d’ Esquil, i probablement el més gran. Va estrenar ÈDIP REI a Atenes l’ any 429 A.C.
ÈDIP regna a Tebes amb la seva esposa Jocasta, vídua de Laios, l’ anterior rei. La ciutat està colpejada per la pesta i el poble demana ajuda al rei. ÈDIP rep una notícia de l’ oracle de Delfos: qui va matar Laios és el causant del mal de Tebes; només el seu càstig pot salvar la ciutat.
ÈDIP s’ entesta en investigar què ha passat, qui ha estat l’ assassí, i en castigar-lo.
La cerca d’ ÈDIP no dona resultat, fins que l’ endeví Tirèsies revela a ÈDIP que ell és l’ assassí. Sense saber-ho, havia matat el seu pare Laios i s’ havia casat amb la seva mare Jocasta.
Paulatinament, es desenvolupa la història, en la veu d’ ÈDIP, Jocasta i altres testimonis, criats de Tebes o pastors de Corint.
L’ oracle de Delfos havia advertit Laios i Jocasta, reis de Tebes, que el seu fill esdevindria assassí del seu pare i espòs de la seva mare. Laios va ordenar la mort del seu fill ÈDIP, però l’ encarregat no va complir l’ordre: el va abandonar al bosc. Un pastor va recollir el nen i el va entregar als reis de Corint.
ÈDIP va créixer sota la cura dels reis de Corint.
Posteriorment, l’oracle de Delfos pronostica ÈDIP que matarà el seu pare i es casarà amb la seva mare. ÈDIP fuig de Corint. En la seva fugida, es troba un carruatge, en què viatja Laios rei de Tebes, inicien una baralla i ÈDIP mata Laios, sense saber qui era.
En arribar a Tebes, ÈDIP allibera la ciutat de l’ esfinx i els ciutadans, agraïts amb l’estranger, el fan rei i el casen amb la reina vidua Jocasta.
ÈDIP va descobrint paulatinament tot el que negava. En el desenllaç, Jocasta se suïcida i ÈDIP es treu els ulls i abandona Tebes.
SÒFOCLES, AUTOR RELIGIÓS I TRADICIONAL. EL DESTÍ INEXORABLE. EL PODER DELS DÉUS
Tema principal d’ ÈDIP REI és el destí: tothom està marcat pels déus i ningú se’n pot escapar. El destí és presentat com conegut pels déus, però no imposat. ÈDIP i els demés personatges es mouen amb llibertat quan prenen decisions, però això no fa que puguin defugir aquest destí.
ÈDIP REI és també una afirmació del poder dels déus. Queda clara la influència decisiva d’ Apolo en els esdeveniments: dóna forma al destí dels personatges. La paraula divina, de l’ oracle o l’ endeví és exacta; se l’ ha d’ obeir i respectar.
LA RECERCA DE LA VERITAT
ÈDIP REI planteja el problema de la recerca de la veritat; els riscos i perjudicis d’ arribar al coneixement. ÈDIP és un transgressor, un heroi condemnat a caure, per intentar arribar massa lluny. No respecta les normes socials i vol saber el que està prohibit; descobreix un món, abandona la innocència i provoca el seu propi sacrifici.
ÈDIP REI recull temes clàssics de SÒFOCLES. La ignorància descoberta de l’ heroi: l’ oracle mal interpretat que acaba complint-se. O la crisi decisiva: ÈDIP, l’ heroi, cau i és purificat pel patiment.
EL TABÚ FAMILIAR
Un altre tema d’ ÈDIP REI és el tabú de les relacions familiars. ÈDIP mata a qui mai podia matar, el seu pare, que li va donar la vida. Té relacions incestuoses amb qui el va engendrar, la seva mare. El rebuig d’ incest i parricidi porten ÈDIP a deixar-se cec.
EL COR COM A CONCIÈNCIA MORAL
SÒFOCLES és el darrer tràgic grec en donar importància al cor, com tercer personatge protagonista de la obra.
El cor és un personatge col·lectiu, un grup d’ ancians tebans. Comenta i jutja els esdeveniments. Representa al ciutadà: es preocupa per la ciutat. Té l’ esperança posada en ÈDIP, però confia en els déus.
Admira l’ heroi ÈDIP, però deplora la seva supèrbia i voluntat d’ imposar-se, costi el que costi. Censura la impietat d’ ÈDIP i Jocasta. Però conserva l’ afecte per ÈDIP i deplora la seva desgràcia.
SÒFOCLES I EL NOU IDEAL DEMOCRÀCTIC
SÒFOCLES és considerat l’ autor més proper a la democràcia de l’ Atenes de Pericles. Valora l’ esforç individual del esser humà, encara que l’ èxit depèn del recolzament diví.
Propagandista de la “democràcia religiosa”, SÒFOCLES veu en el tirà l’ encarnació de la supèrbia: se salta les lleis divines. En canvi, la democràcia és equilibri i moderació.
Per a SÒFOCLES, l’ home ha de respectar les lleis divines, que acaben imposant-se. Per això la profecia és important al seu teatre : explica l’ ordre establert pels déus.
L’ heroi aristocràtic com ÈDIP, converteix la seva grandesa i força en passió, contrària a les lleis morals, i acaba en catàstrofe. La recerca implacable del criminal per part d’ ÈDIP el porta a descobrir que és ell mateix.
ÈDIP és un heroi, amb els tradicionals valors aristocràtics: força i honor. Es mou contra els principis divins; amb la seva inflexibilitat, cau, vençut per l’ ordre diví.
ÈDIP REI anuncia la mort de l’ ideal aristocràtic: la força i honor de l’ heroi no respecta la llei divina, ni la “mesura” i cau en la catàstrofe. L’ alternativa de SÒFOCLES és la “moderació”: ideal democràtic, que porta a la pietat i a l’ humanitat.
La societat “democràtica religiosa” de SÒFOCLES està lluny de la tradició aristocràtica. També, de la nova societat individualista, dels sofistes i Eurípides, que apareix després de Pericles, amb la destrucció social de les Guerres del Peloponès.
BLOG DE SANTIAGO NADAL 