Siglo XIX

TRES NOVELAS DE FIN DEL XIX (2/3). Narcís OLLER. LA FEBRE D’ OR

Tres grandes novelas de final del S XIX español describen tres mundos de la época de la Restauración. FORTUNATA Y JACINTA, la sociedad aristocrática y chulapesca, a la vez, del Madrid borbónico y cortesano. LA FEBRE D’ OR, la Barcelona, industrial, financiera y especulativa. LA REGENTA, el mediocre, tradicional y eclesiástico mundo de provincias, centrado en Oviedo.

Narcís Oller escribió La Febre d’ Or (La fiebre de oro)  entre 1890 y 1892.

Describe los cambios en la sociedad catalana a final del S XIX. Estudia las clases burguesas de Barcelona en el periodo conocido como la Febre d’ Or.  Presenta la nueva sociedad burguesa, nacida de las industriosas clases medias, convertida en financiera y especulativa; y la Barcelona trabajadora de la parte baja de la ciudad. También explica cómo la especulación crea las nuevas fortunas y transforma la ciudad.

LA TRAMA. SUBIDA Y BAJADA DE UNA FAMILIA BURGUESA

Ramón Casas. Narcís Oller. MNAC

La trama de la novela es la ascensión de Gil Foix y su familia. Sus orígenes eran menestrales: carpintero; desde allí, llega a la alta burguesía, para luego caer de golpe, retornando a sus orígenes, pero enajenado  mental.

La Subida: La Pujada

La primera parte, narra la transformación económica de las clases medias industriosas y tradicionales, gracias a la subida vertiginosa de los negocios especulativos y la Bolsa. Va introduciendo personajes definidos por su forma particular de hablar: Catalina, su esposa, que no acaba de adaptarse, a la nueva situación; Delfina, su hija, que se niega a integrarse en la nueva situación; Eladi, sobrino y socio de Gil Foix, pretencioso e inconsciente; Francesc, el hermano de Catalina y pintor; Mónica, la madre de Catalina, representa el sentido común tradicional, que se está perdiendo con la nueva riqueza familiar.

En la primera parte, aparecen, dos grupos de personajes. Los relacionados con la especulación y la Bolsa, que generan una cierta antipatía en el lector, y los que se mantienen al margen de la especulación y que son personas más inteligentes que asumen que deben vivir de lo que saben hacer.

Oller presenta el antagonismo entre los dos grupos y resalta la petulancia e ignorancia del nuevo rico. El núcleo de la primera parte se centra en los beneficiarios de los nuevos negocios y la nueva riqueza; pero los personajes menos relacionados con ese hilo central son los más atractivos. Por ejemplo, Mónica, suegra del protagonista GIl Foix, opuesta al derroche de la familia, símbolo del orden social que preconiza Oller; cuando comienza el derrumbe, los aconseja y les ayuda a salir adelante. 

El Derrumbe: L´Estimbada 

Los acontecimientos se precipitan de forma repentina. 

Las costumbres tradicionales se relajan, la unidad familiar se resquebraja. Esta decadencia culmina en la ruina económica de Gil Foix y su familia, cuando la especulación explota. Entonces, se produce un reencuentro de la unidad familiar marcada por la enfermedad del protagonista que vuelve a su antigua profesión manual. 

Oller aprovecha para describir la cultura y la psicología de los personajes de estos dos mundos tan opuestos. 

El relato no es sólo el de la ascensión social y enriquecimiento de una familia gracias a la Bolsa. También es el de Barcelona: asciende al tiempo que la burguesía retratada y se convierte en una ciudad cosmopolita y brillante, hasta el «crack» financiero de fines del S XIX.

REFLEJO DE LA BURBUJA ECONÓMICA Y SOCIAL DE CATALUÑA A FINES DEL S XIX

Narcís Oller dedica LA FEBRE D’ OR a explicar los cambios sociales en la ciudad de Barcelona, y por ende en gran parte de Cataluña. El paso de una sociedad de clases medias menestrales e industrias más o menos tradicionales, a la gran industria, las finanzas y la especulación. El paso de una moralidad tradicional, austera y respetuosa, a la moral de tiburones en los negocios y la especulación, que acaba con la destrucción de las personas. 

El autor describe con detalle la Barcelona de fin del S XIX.

El paso de una sociedad rural, una ciudad menestral y de industria de talleres, al mundo de la gran empresa industrial y las finanzas y la Bolsa. Oller aprovecha para desarrollar los hechos en lugares de referencia del «gran mundo» barcelonés: el Liceo, las «torres» de la ciudad alta, el hipódromo … Vincula la actividad especulativa, no sólo a la «Burbuja» de la Bolsa, sino a la exposición Universal de 1888.

ELS VAYREDA I LA RESTAURACIÓ A CATALUNYA. FI DEL S XIX. PAU, ORDRE, CONVIVÈNCIA I CATALANISME (1/3)

HISTÒRIA TRÀGICA DEL S XIX CATALÀ I ESPANYOL EN GENERAL

La història del S XIX català i espanyol, en general, es un seguit de períodes absolutistes, guerres civils, aixecaments populars i governs militars semidictatorials, sota la monarquia Borbó. Aquesta inestabilitat política desemboca en la “Revolució Gloriosa” (liberal) de 1868 i culmina en la Primera República de 1873. 

Victor Morelli. Batalla de Castellfollit. 1875.

La Repùblica mor entre l’ anarquia dels cantonalistes i la revolució de Llevant, el Sud i les grans ciutats, i la rebel·lió reaccionària dels carlins al Nord i Catalunya. El 1874, els militars acaben amb el règim republicà. 

RESTAURACIÓ DELS BORBONS. ORDRE I CONVIVÈNCIA A CATALUNYA

Alfons XII desembarca a Barcelona, al Moll de la Pau. 1875

Es restaura la monarquia constitucional. Aquesta vegada, amb bases més sòlides: regim parlamentari civil, no intervenció militar, torn de partits (conservadors i liberals) en el Govern, tolerància amb els “extremistes” (carlins tradicionalistes i republicans), pau, modernització administrativa i legal i financera, redreçament econòmic i creixement industrial (a Catalunya i el País Basc).

Francisco Jover i Joaquín Sorolla. Jura de la Constitució per la Reina Regent, Mª Cristina d’ Habsbourg.

Catalunya ha passat tres quartes parts del S XIX, radicalment dividida. L’ interior i el Nord, majoritàriament rural, amb un règim de propietat molt tradicional, controlat pel clergat i políticament carlista, molt conservador.  La costa i les grans ciutats, comerciants i industrials, amb una nova burgesia (i proletariat), oberts al món, científiques i progressistes, inclús republicanes.

Amb la Restauració, aquesta dicotomia es fa menys radical. Catalunya té 25 anys pacifics, on les regles del joc polític són estables. Eleccions periòdiques, organització administrativa, lleis més modernes … 

Govern civil de Barcelona. Cap de l’ administració central a Catalunya

LA NOVA ECONOMÍA

La industrialització

La estabilitat de la Restauració, el respecte (relatiu) de les normes, la modernització (relativa) de la economia i la societat senten les bases per un creixement continuat. La navegació i el comerç catalans s’ extenen per Espanya, Europa i les colònies espanyoles. Això provoca el desenvolupament de la indústria (tèxtil essencialment) i de l’ agricultura.

Durant aquests 25 anys entre 1875 i 1900, la Revolució Industrial, començada a Catalunya al voltant de 1840, es consolida. A partir dels anys 1870, es creen els grans vapors tèxtils al costat dels rius. La energia elèctrica s’ exten pel país. Es desenvolupen les infraestructures, especialment la xarxa ferroviària. Això ajuda al creixement comercial i industrial.

Colònies tèxtils del Llobregat. Un dels eixos industrials de la Catalunya de la Restauració

A finals dels anys 1870, la industrialització i el creixement de l’ agricultura i del comerç, la fundació de nous bancs, provoquen una gran bombolla financera: la “Febre d’ Or” de la famosa novel.la de Narcís Oller. Bombolla que explota a finals dels anys 1880. 

Les noves classes. Industrials, professionals, obrers 

Ramón Casas. La carga. 1899. Museu d’ Art d’ Olot

Al nou món industrial, es desenvolupen noves classes. Empresaris industrials, moltes vegades fills petits de nissagues rurals. Obrers de les fàbriques. Professionals: advocats, metges, enginyers. 

Les noves classes mitjanes (empresaris i professionals) tindran un protagonisme important en els canvis de Catalunya a finals del S XIX: Renaixença, art europeu, catalanisme, democràcia … 

LA RENAIXENÇA CULTURAL

A partir del ans 70, es produeix la “Renaixença” de la cultura catalana. La burgesia, les classes mitjanes de les comarques rurals i el clergat assumeixen la direcció de la cultura del país. Es recupera la llengua catalana, com vehicle literari i periodístic.

Ramón Casas. Mossèn Jacint Verdaguer

Aquest moviment de recuperació cultural està molt relacionat amb les corrents modernes europees. Des del “Arts and Crafts” britànic en arquitectura i decoració, fins l’ historicisme i el romanticisme nacional alemany, o les noves corrents pictòriques del “pleinairisme” francès.

Enric Sagnier. Casa Roger Vidal. 1888

La pintura moderna. Influència francesa

La puixança de les arts a Catalunya coincideix amb la prosperitat econòmica de la Restauració. La burgesia s’inclina cap a un art que ensenyi un món recognoscible (realisme) i amb representacions suaus i elegants, però sempre amb claredat. S’ abandona la pintura religiosa i històrica; triomfa el retratisme burgés; i el paisatgisme, al principi sense grans tècniques innovadores, fins a l’arribada de la influència francesa. 

Ramón Casas i Santiago Rusiñol, retratant-se

EL CATALANISME POLÍTIC

Els darrers decennis del S XIX veuen també la primera vertebració del catalanisme polític. Hi conflueixen els republicans federals i els antics tradicionalistes carlins. Destaca el paper de molts eclesiàstics catòlics, com ideòlegs del moviment.

Aprovació de les Bases de Manresa. 1892

El 1880, té lloc el primer Congrés Catalanista. El 1883, el segon Congrés Catalanista, dirigeix el Memorial de Greuges al Rei Alfons XII. El 1888, la Lliga de Catalunya demana autonomia política per Catalunya.

El 1892, s’ aproven les Bases de Manresa, un programa d’autonomia per Catalunya. 

Els grans Vayreda del S XIX arriben a la seva maduresa, en el moment de transició de la inestabilitat republicana a la tranquilitat alfonsina de la Restauració.

VOLVIENDO POR EL EBRO … VITORIA Y RIOJA ALAVESA

Volvemos por el Ebro, después de unos días en el Norte. Mediados de Agosto. Ciudades episcopales del Ebro, de nuevo … Vitoria y Álava … Zaragoza …

VITORIA – GAZTEIZ

Vitoria es una ciudad de origen medieval, frontera entre Castilla y Navarra; controlada por uno y otro reino, alternativamente. De ahí su estructura de «villa-castillo». Fué construida, sobre una colina, en medio de la Llanada alavesa. Aquí se concentra su parte antigua, medieval y barroca.

IMG_20180813_110111757_HDR.jpg

Vitoria. Catedral de Santa María. Gótica. S XIV. Torre defensiva

(más…)

IGLESIA DE SANTA BARBARA EN MADRID. DOS OPORTUNIDADES PERDIDAS PARA ESPAÑA (1/2)

Cada vez que voy al Tribunal Supremo (que no es frecuente), visito su parroquia: la iglesia de Santa Bárbara. En el centro de Madrid: la frontera entre el Madrid castizo, de los Austrias, y el Madrid terrateniente y funcionarial, del Siglo XIX.
El Monasterio de la Visitación (las «Salesas Reales») y su iglesia fueron fundados, por la reina portuguesa Bárbara de Braganza, esposa de Fernando VI, en 1748. A fines del S XIX, se destinó a sede del Tribunal Supremo. La iglesia siguió abierta .

La iglesia de Santa Bárbara es uno de los intentos de los borbones, Felipe V, Fernando VI y Carlos III, y sus arquitectos franceses e italianos, por modernizar la capital. Su neoclasicismo sereno y su pequeño jardín invitan a la calma.

250px-Mausoleo_de_Fernando_VI_de_España_(Madrid)_01

En el interior, está el sepulcro de Fernando VI y Bárbara de Braganza, realizados por Sabatini, otro arquitecto que intentó modernizar el estilo hispánico. También está el del general Leopoldo O´Donnell, duque de Tetuán. Simbolizan oportunidades perdidas del conservadurismo reformista liberalizador español.
 FERNANDO VI, REY ILUSTRADO. ENSAYO DE CONSERVADURISMO REFORMISTA

 

(más…)

MACRON-LANDIA. BRETAÑA. ILE ET VILAINE. RENNES: LA CAPITAL

Mediados de Agosto. Rennes es la capital de Bretaña. En la Edad Media, se disputó la capitalidad del Ducado de Bretaña independiente con Nantes, donde estaba el Castillo del Duque, y con Vannes, donde se reunían los Estados Generales. A principios del S. XVI, el Ducado se unió a Francia; conservó sus instituciones, que estaban en Rennes: administración y hacienda propias, tribunales independientes (el famoso «parlamento»), y su organización eclesiástica.

IMG_20170814_184046921_HDR

Rennes tiene muchos edificios de su importante época medieval: murallas, el barrio antiguo burgués e importantes iglesias góticas. En aquella época, Rennes acumulaba importancia comercial (caminos de Bretaña a Francia, ríos) y poder político: tribunales, gobierno y arzobispado de Bretaña.

 

17.08.14 Rennes Medieval  IMG_20170815_125059431_HDR

(más…)

MACRON-LANDIA. PAYS DE LA LOIRE. NANTES

Principio de Agosto. Nantes tiene algo esquizofrénico …

Fué capital de Bretaña … Pero ahora forma parte de … Pais de la Loire, artificial región administrativa creada en los años 70 … Se desarrolló gracias al comercio fluvial / marítimo, por el Río Loira … Pero el barrio «marinero fluvial» fue desecado …

En todo caso, siguen ahí los monumentos de ambas épocas: ducal y marítima fluvial.

Nantes medieval, comercial y ducal

Nantes, capital de la Bretaña medieval … Importante ciudad comercial, al controlar el navegable Río Loira y estar cerca del mar.

Nantes, sede del independiente Duque de Bretaña en la Edad Media. El Castillo de los Duques, gótico renacentista del S. XIV y XV, es una prueba impresionante de su poder, por el control que ejercían de Bretaña y sus pesquerías y comercio marítimo.

IMG_20170803_194617365.jpg

IMG_20170803_170244453.jpg

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El poder de los Duques y la riqueza burguesa de la ciudad comercial tenía que «hacerse ver» con una magnífica catedral gótica, del S. XIV.

Nantes, como Burdeos, entró en decadencia, en los S. XVI y XVIII, al ser Bretaña incorporada a la corona francesa. El comercio marítimo la hizo resurgir en el S. XVIII.

(más…)

MACRON-LANDIA. AQUITANIA. BURDEOS

Principio de Agosto. Burdeos es una gran ciudad comercial. Lleva más de mil años comerciando a través de su puerto, situado en el Estuario de la Gironda (unión de los ríos Garona y el Dordogne).

El río y el vino

Comercio y puerto han hecho que Burdeos tenga una historia especial.

IMG_20170801_163623070

Burdeos. La Gironde delante de la Place de la Bourse

El desarrollo de Burdeos en la Edad Media se basó en la exportación de vino a la Europa nórdica, especialmente a Inglaterra.  La ciudad (y partes variables de Aquitania) fueron posesión de los reyes ingleses, del S. XI al XV.

IMG_20170802_134247107

Beth en la Cité du Vin, junto al Gironda

 

(más…)

BALZAC Y DICKENS DISTINTAS BIOGRAFÍAS. DISTINTA CULTURA. DISTINTA SOCIEDAD

ILLUSIONS PERDUES DE BALZAC. FRACASO DEL ARRIBISTA

ILLUSIONS PERDUES de Balzac es amargamente realista, por no decir pesimista. Los principales personajes se mueven por dinero o por ascender en la escala social. La mayoría pertenecen a las clases parasitarias: nobleza, altos cargos gubernamentales, vividores parisinos …

5752320-M.jpg

(más…)

BALZAC Y DICKENS ¿Novelistas paralelos? De qué va GREAT EXPECTATIONS de Charles Dickens

GRANDES ESPERANZAS O LA HONRADEZ ES RECOMPENSADA

Charles Dickens escribió GREAT EXPECTATIONS en 1860 y 1861. La publicó, en una revista literaria, por capítulos semanales. La historia tiene elementos autobiográficos.

GREAT EXPECTATIONS narra el camino, lleno de dificultades y de sorpresas, de un niño (y después joven) de clase artesana de provincias, Philip Pirrip, para escalar en la vida social británica de mediados del S. XIX. Sus intentos por tener un trabajo honrado, entre la burguesía comercial e industrial de los “condados”, primero, y en Londres, después, dan resultado. Sus buenas acciones desinteresadas le traen premios inesperados, que le permiten afianzarse en una posición media. Sus “esperanzas” acaban siendo “grandes” realidades.

download.jpg

Philip Pirrip («Pip») es un niño huérfano, que vive con su tiránica hermana y su amable cuñado, Joe, un herrero. En el cementerio, es abordado por un preso escapado de un barco-prisión. Le amenaza y consigue que Pip le lleve comida y un instrumento para quitarse los grilletes. Pocos día después, unos soldados encuentran al fugitivo y le detienen.

(más…)

BALZAC Y DICKENS ¿Novelistas paralelos? De qué va ILLUSIONS PERDUES de Honoré de Balzac

ILUSIONES PERDIDAS. INTENTO FRACASADO DE TRIUNFAR EN SOCIEDAD

Honoré de Balzac publicó las tres novelas que componen ILLUSIONS PERDUES (LES DEUX POÈTES, UN GRAN HOMME DE PROVINCE À PARIS y ÈVE ET DAVID), entre 1837 y 1843. Forman parte del vasto conjunto de novelas, que Balzac agrupó en su COMMÉDIE HUMAINE, concretamente, entre las SCÈNES DE LA VIE DE PROVINCE.

BalzacLostIllusions02

ILLUSIONS PERDUES narra los intentos por triunfar (y el fracaso) de Lucien Chardon, joven francés de provincias, que viaja a París en busca de gloria literaria y triunfo social. (más…)