13 Febrer 2020. Auditori de Barcelona. Sonates de Beethoven: Patètica; La tempesta; i Waldstein. Evgeny Kissin al piano.
Ludwig van Beethoven. Sonata per a Piano Núm. 8. «Patètica»
Beethoven va escriure la Sonata per a Piano Núm. 8, en Do Menor, Op. 13, «Patètica» el 1798. La va dedicar al Príncep Lichnowsky, un dels importants mecenes del compositor.
La Sonata Patètica combina intensa càrrega emocional i experimentació formal. Pertany al període on Beethoven començava a afirmar el seu estil i a separar-se de la influència de Haydn i Mozart. És la època de composició dels sis primers quartets de corda, el Concert per a Piano Núm. 1 i la Primera Simfonia.
Els seus moviments són: Grave — Allegro di molto e con brio; Adagio cantabile; Rondo: Allegro.
El primer moviment comença amb una introducció «Grave», poc freqüent en les composicions clàssiques. Combina sentiments de dolor, dramàtics i apassionats amb moments lluminosos.
El famós segon moviment, Adagio cantabile, és d’una gran bellesa, assossegat i dolç. Fa servir idees dels seus primers quartets Op. 18.
Beethoven unifica els temes al llar de la sonata: el nucli del Grave es reprodueix a l’ Adagio i a l’ Allegro final.
Ludwig van Beethoven. Sonata per a Piano Núm. 17. «Tempesta»
Beethoven va compondre la Sonata per a Piano Núm. 17 en Re Menor, Op. 31 Núm. 2, «Tempesta» el 1802.
La Sonata Tempesta és dramàtica, plena de turbulències i dels contrastos típics de Beethoven. Va ser escrita quan Beethoven estava llegint «La Tempesta» de Shakespeare.
Està formada per 3 moviments: Largo-Allegro; Adagio; Allegretto.
El primer moviment alterna moments pacífics i tempestuosos. Beethoven demostra el seu virtuosisme com pianista, amb aquests canvis de to.
El segon moviment és lent i digne. Reinterpreta temes del primer moviment. El tercer moviment flueix entre emocions i fortissimos.
Ludwig van Beethoven. Sonata per a Piano Núm. 21. «Waldstein»
Ludwig van Beethoven va escriure la Sonata per a Piano Núm. 21, en Do Major, op. 53, «Waldstein» el 1803. La va dedicar al Compte Ferdinand von Waldstein, protector de Beethoven des dels temps de Bonn i després a Viena.
La Sonata té tres moviments: Allegro amb brio; Introduzione. Adagio molto – attacca; Rondo. Allegretto moderato.
La Sonata Waldstein és d’ una gran dificultat: un repte per a l’intèrpret.
El primer moviment obre en un ansiós pianissimo. El ritme és animat, les notes sembla que s’ atropellen, fins la calma final del moviment.
L’Adagio molto del segon moviment destaca per la seva simplicitat. Però és d’una gran riquesa, amb moments molt diferenciats. Requereix una interpretació de gran delicadesa.
El segon moviment s’encadena («attacca») amb el Rondó del tercer.
BLOG DE SANTIAGO NADAL 