JOAQUIM VAYREDA, ARISTÒCRATA CARLÍ I PINTOR VOCACIONAL
Joaquim Vayreda va nèixer el 1843 a Girona, de familia aristocràtica de terratinents. Els seus pares es traslladaren a l’ Olot d’ origen. Allà començarà a pintar, guiat per mestres de tradició classicista.
Aviat s’ instala a Barcelona, per seguir el mestratge de Martí Alsina i Urgell, creadors de la pintura de paisatge catalana.
Vayreda arriba a la seva maduresa, en el moment de transició de la inestabilitat republicana a la tranquilitat alfonsina de la Restauració.
Aristòcrata rural i terratinent de la Catalunya interior, Vayreda era carlí. Com a tal, prengué part en els moviments anti-liberals i anti-republicans dels darrers anys 60 i primers 70. Acabà exiliat a França, primer a Paris i després al Midi, entre 1871 i 1874.
Els anys de França. Descobriment de la nova pintura
Els anys d’ exili francès varen suposar un important canvi pel Joaquim Vayreda pintor. Va descobrir el “pleinairisme”, la pintura a l’ aire lliure, allunyant-lo dels paisatgistes de saló catalans. Com per exemple, Corot.
LA POLÍTICA ACTIVA. DEL CARLISME AL CATALANISME
Vayreda va tenir certa activitat política. Primer, va ser Tinent d’Alcalde carlista d’Olot, el 1871; expulsat per la República, recuperà el càrrec polític a l’ Ajuntament el 1881. Va ser, a més, Diputat Provincial de Girona des de 1891 fins a la seva mort el 1894.
Vayreda va contribuir activament a la incorporació de les comarques rurals catalanes en el joc polític de la Restauració. Primer, la transformació del carlisme guerriller en un moviment polític, que participava en les institucions de la monarquia constitucional. Després, la conversió del tradicionalisme català en el modern catalanisme polític. El 1887, fundà el Centre Catalanista d’Olot; el 1892, participà en l’ Assemblea Catalanista de Manresa, que va aprovar les Bases de Manresa.
TRANSFORMACIÓ D’ OLOT. INDUSTRIALITZACIÓ
Joaquim Vayreda també va tenir una important activitat emprenedora, per convertir Olot en un centre d’ activitats intel·lectuals i empresarials. La seva idea era promoure Olot, com centre de tendències culturals modernitzadores per a la Catalunya interior; i a la vegada ajudar al seu desenvolupament.
Escola d’ Art i Tallers de Sants
Ja el 1868, va fundar el Centre Artístic. L’entitat no es va limitar a dinamitzar l’ art local: era referent del les tendències modernes i obertes a l’ estranger de l’art català. Del Centre neix la “Escola d’ Olot” de paisatgisme. El 1878, després d’una estada a París, va fundar el taller d’imatgeria religiosa «El Arte Cristiano», inspirat en similars institucions franceses.
L’ objectiu era garantir que els joves artesans tinguèssin la possibilitat de desenvolupar professionalment la seva capacitat artística. Així va nèixer la primera indústria d’imatgeria religiosa, que tingué gran èxit a tota Espanya. El germans Vayreda varen convertir una tradició artesanal, en una indústria de producció massiva, amb materials més moderns, que permetien una producció més ràpida. Es varen desenvolupar una sèrie d’oficis al seu entorn.
L’ electricitat
Finalment, Joaquim Vayreda organitzà l’arribada de l’ electricitat a Olot. Com a forma d’ enllumenar la ciutat i per augmentar la productivitat de les fàbriques que s’ anaven instal·lant.
JOAQUIM VAYREDA, PINTOR
A més de totes les seves activitats polítiques i empresarials, per sobre de totes elles, Vayreda va ser un gran pintor. Va iniciar la seva carrera a Barcelona, com deixeble de dos dels més grans pintors catalans anteriors a la Restauració: Martí Alsina (1826 a 1894) i Modest Urgell (1839 a 1919).
Modest Urgell Paisatge 1885 MNAC
Amb ells, va sortir del classicisme: temes religiosos, historicistes i de gènere. Va incorporar el paisatge, com element essencial de la seva pintura.
Durant la seva estada a París i al Midi de França, al anys 70, va descobrir directament la pintura del paisatge a l’ aire lliure, en linia amb Boudin o Corot; o el paisatgisme amb figures de Millet.
A partir dels anys 80, es concentra en els paisatges de tradició moderna francesa, però inspiració olotina, amb especial inclinació pel tema d’arbres florits.
Els últims anys de la seva vida, Vayreda va pintar algunes escenes de la vida qüotidiana, cada vegada més de moda a França. Recorden pintures posteriors de Casas o Rusiñol.
Joaquim Vayreda, home de mala salut, exhaurit per les dificultats del negoci de l’ electricitat, mor el 1894.
BLOG DE SANTIAGO NADAL 